El canvi climàtic

Dates: 
15/05/2017 to 30/06/2017
Autor/a: 
Rita Gómez Cardona
Descripció: 

El Conveni Marc de les Nacions Unides  defineix "canvi climàtic"  com “un canvi de clima atribuït directament o indirecta a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.”

Els efectes negatius de l’activitat humana sobre el planeta, sobre tot des de l’anomenada Revolució Industrial, es manifesten en tots els ecosistemes, provocant-hi alteracions greus i incompatibles amb l’equilibri natural que els era propi. Aquests efectes, a més, són i seran locals i asimètrics, però tots ells greus i de difícil predicció.
Els primers a detectar aquestes alteracions van ser científics americans que van estudiar, en els anys 50,  els elevats nivells de CO2 en l’atmosfera.

El 1972 es va celebrar a Estocolm la Primera Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Humà, d’on va néixer el compromís de reunir-se cada dècada per analitzar problemes globals com ara la contaminació química o l’armament nuclear.

Aquestes “cimeres” -Ginebra’79,  Rio de Janeiro’92,  Berlin’95,  Kioto’97- van aplegar líders mundials que es reunien per debatre qüestions cada cop més relacionades amb aquest problema global, però no serà  fins a Johannesburg 2002 que la societat civil també s’hi implicarà, en un moviment cada cop més participatiu i reivindicatiu que arriba fins als nostres dies.
Perquè el que era una sospita, cada cop més ha esdevingut una realitat que ens afecta a tots i que fa evidents  els efectes del canvi climàtic sobre el nostre món i les nostres vides. Parlem de l’augment progressiu de la temperatura dels mars i oceans, de canvis en els patrons de pluviositat, de sequeres persistents, de canvis en el nivell del mar, de fenòmens extrems que afecten i afectaran qualsevol indret, i de l’alarmant disminució de l’extensió i el gruix del gel dels pols i els seus efectes irreversibles sobre tot l’ecosistema.

La primera vegada que vaig poder observar els efectes del canvi climàtic sobre un territori va ser a Islàndia, el 1998. La glacera de Breiðamerkurjökull havia retrocedit gairebé 100 metres en un any. I els islandesos  ja eren testimonis d’aquests canvis sobtats i irreversibles.

El llac glacial de Jökulsárlón és avui dia una immensa llacuna en les aigües de la qual suren immensos blocs de gel que es desprenen de la glacera i que acaben en el mar.
Des del 1998 fins al 2016 he pogut visitar països especialment afectats per aquesta amenaça i he pogut constatar que el canvi climàtic és una realitat. Canadà, Noruega, Islàndia, Argentina, Xile, Groenlàndia, Alaska, EEUU… tots ells i tots els continents en pateixen els efectes. Benvinguts a una nova era geològica anomenada Antropocè.

La responsabilitat d’aturar aquest  "canvi de règim" que afectarà la capacitat de supervivència de plantes, animals i persones és de governs i institucions. Tanmateix,  som els ciutadans del món qui també tenim a les nostres mans la possibilitat de contribuir, amb nous hàbits i maneres de viure, a preservar per a les generacions futures un planeta immensament bell i encara viu.

Biografia: 

Rita Gómez Cardona, docent en actiu fins fa poc, enamorada del món i de totes les formes de vida, animalista, indigenista i ambientalista des que tinc ús de raó, he fet meva la frase de Jordi Sabater Pi “Qui dibuixa, observa; qui observa, coneix; qui coneix, estima i qui estima respecta i protegeix!” i , sense llapis però amb una càmera a les mans, he conegut racons del món que he conegut i estimo, respecto i protegeixo incondicionalment.

Amb aquestes imatges voldria obrir una finestra a una realitat fràgil, per fer visibles algunes de les amenaces que posen en greu risc la supervivència d’un món que es desfà, un món de gel únic i irrepetible.

Comentaris (0)

Deixa un comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta serveix per evitar continguts no desitjats (SPAM)
Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que veus a la imatge